Etiquetes

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Els nois de la Nickel

 

Aquesta és la primera lectura del curs 20-21,  Els nois de la Nickel de Colson Whitehead. Fa un parell d'anys ja vam llegir d'aquest mateix autor El ferrocarril subterrani, extraordinària.

Aquesta nova novel·la és premi Pulitzer de 2020, la qual cosa sol ser una garantia. Probablement ens vam decantar per aquesta lectura arran  del moviment Black Lives Matter que ha revifat amb força als Estats Units. Tanmateix, la cultura audiovisual nordamericana tan omnipresent al tot el món ja ens tenia "informats" sobre la discriminació racial contra els negres.

Aquesta és una història truculenta a l'estil de moltes altres històries de vides sacrificades i malmeses, d'infàncies i adolescències malmenades, de persones injustament tractades i arraconades a les voreres de la societat. Hi ha en tot el relat el motiu de fons que condueix el principi moral del protagonista, una de les idees clau de Luther King: un pensament pacifista que es topa una i altra vegada amb la violència, la idea que l'amor guanya l'odi.

El relat de les vides truncades, difícilment refetes, és realment colpidor. I això passava els anys 60 en un dels països més desenvolupat del món, al país de les llibertats i de la democràcia. Basat en fets reals, tot i que recreat per la literatura, els fets descrits fan pensar en la gran dualitat dels Estats Units, tan punter en alguns aspectes, tan avançat en gairebé tot, la meca de les idees, de la ciència i dels negocis, i en canvi tan retardat en altres aspectes com la solidaritat social, el dret a la igualtat, el respecte a la diversitat...

Em direu que les bestialitats comeses en el reformatori per a nois negres dels anys 60 no són res en comparació a l'esclavisme terrible de principis del segle XX encara que ja era abolit. I que en l'actualitat ja no existeixen reformatoris deshumanitzadors com l'escola Nickel. Ben cert. Sembla que molt lentament es va progressant. Però encara avui la policia mata negres pels carrers  amb una total impunitat.

La lectura té un final molt emotiu, perquè representa dues maneres d'afrontar el problema del racisme que en encarnades en dos personatges finalment es fonen en un de sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada