Un dels millors llibres que he llegit de la temporada. No coneixia res de l'autora més enllà de la ficció novel·lesca. Aquest assaig de "reflexions sobre la relació entre el cos i la ment", tal com resa el subtítol, m'ha ajudat molt a aprofundir en la meva obra pictòrica, que com el llibre, intenta indagar amb imatges la profunda relació entre el cervell-ment i l'entorn del qual depèn (depenem com a espècie). Una meravella expositiva que posa en valor justament el valor del dubte.
És un llibret de divulgació sobre l'evolució de l'art a la cultura occidental des dels inicis del XX a l'actualitat, amb una visió crítica de la deriva de l'art actual com a paròdia. M'ha agradat com a resum. No diu res de nou
Merescut llibre de reconeixement a un il·lustre fill de Menorca. Salord i Farnés juntament amb Francesc de Borja Moll són dos dels pilars de la recuperació lingüística i cultural de la Menorca contemporània. Historiador, lingüista, sacerdot, bona persona per als qui el van conèixer, va batallar contra la ignorància sobre la identitat catalana de la nostra illa. l'homenatge fa un repàs a totes les seves facetes i pinzellades de la seva vida. Bona feina de l'IME.
Tant de sentir-ne parlar i encara no l'havia llegit. Idò feina feta. Un clàssic de la ficció (científica?) que ara en diem distropia. Inquietant i encara més veient com algunes de les coses que s'hi relaten ja passen en certa forma a la realitat actual: només han passat setanta anys.
Tenc a casa tota una col·lecció de l'editorial Taschen sobre pintors i aquest era un dels que encara no havia llegit fins al final. És un estudi rigorós, especialment sobre la saviesa de la composició pictòrica del gran mestre de l'autoretrat. S'hi analitzen tot un seguit de quadres reconeguts del pintor des d'una perspectiva acadèmica.
He col·laborat en aquest llibre amb un poema i amb un dibuix. El gin de Menorca, tan profusament lloat i tan profundament consumit no tenia l'homenatge que es mereixia fins que el nostre estimat Emili de Balanzó, fa anys, no s'ho va proposar, i, malauradament mort, ara surt a la llumy. Salut Emili i un glop de llagrimeta o una saliveta per a tu des del més sentit record.
Em va agradar tant el llibre anterior de Carbonell, que vaig llegir aquest últim: un assaig que resumeix bé el seu pensament sobre l'evolució predicta de l'espècie humana, una prospectiva que avalua els reptes i indica les sortides dignes.
