tag:blogger.com,1999:blog-45773115134068082772024-03-13T06:09:45.149-07:00 Francesc Florit Nin Illa de lecturaun registre sumari de les meves lecturesflorit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-67946394847304718012021-07-11T11:58:00.001-07:002021-07-11T11:58:19.245-07:00El teatre a Menorca. Gabriel Julià<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--MLuCPSENAg/YOs-QqQRmgI/AAAAAAAANfQ/3FUVAc_tw10U3TBj3kQ8HRPdGKVLo7s3QCLcBGAsYHQ/s2048/El%2Bteatre%2Ba%2BMenorca.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/--MLuCPSENAg/YOs-QqQRmgI/AAAAAAAANfQ/3FUVAc_tw10U3TBj3kQ8HRPdGKVLo7s3QCLcBGAsYHQ/s320/El%2Bteatre%2Ba%2BMenorca.jpeg" /></a></div> <p></p><p>El teatre a Menorca, o sigui tota l'activitat teatral realitzada a Menorca, de producció pròpia o no. és una treball ingent de l'erudit Julià en el qual es recopila tota una informació detallada d'obres, autors, representacions, actors, companyies, espais escènics... tot, però amb el gran inconvenient que no es jerarquitza tota aquesta informació i per tant posa al mateix nivell elements gairebé banals amb fites importants de les arts escèniques. El que resulta impactant és l'enorme activitat que Menorca ha fet entorn del teatre malgrat la petitesa de l'illa.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-57030629371466558502021-07-11T11:52:00.004-07:002021-07-11T11:52:53.563-07:00La Cavalleria Roja. Isaak Bàbel<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-YCXR0ekK1tU/YOs9iecKXOI/AAAAAAAANfI/N72HBqVqBOk7bOIwhiqLbrwpb2Voc03TACLcBGAsYHQ/s2048/La%2BCavalleria%2BRoja.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-YCXR0ekK1tU/YOs9iecKXOI/AAAAAAAANfI/N72HBqVqBOk7bOIwhiqLbrwpb2Voc03TACLcBGAsYHQ/s320/La%2BCavalleria%2BRoja.jpeg" /></a></div><p></p><p>La rica literatura russa és de les més impressionants del món. La Cavalleria Roja és un llibre de relats que es van lligant uns als altres tot explicant com en un documental verbal la brutalitat però també la humanitat d'un temps convulsos. Hi ha episodis tan bèsties!<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-18975125891173712522021-06-07T04:20:00.001-07:002021-06-07T04:20:27.302-07:00Los Buddenbrook. Thomas Mann<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-PkEnLJP9BvE/YL3_StFlQNI/AAAAAAAANa0/VDQTtE8MzA05neU2RP3Pv6ug1NK7-jvvwCLcBGAsYHQ/s337/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-06-07%2Ba%2Bles%2B13.12.38.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="222" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-PkEnLJP9BvE/YL3_StFlQNI/AAAAAAAANa0/VDQTtE8MzA05neU2RP3Pv6ug1NK7-jvvwCLcBGAsYHQ/w264-h400/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-06-07%2Ba%2Bles%2B13.12.38.png" width="264" /></a></div><p></p><p>Una novel·lassa, un torrent del temps, una dissecció de l'alta societat decimonònica. Prop de vuint-centes pàgines de prosa rica i precisa, detallada i fluïda. Res no sobra, res no falta, diria que és una obra canònica. L'he llegida en l'edició de Círculo de Lectores en castellà. M'ha sorprès que una novel·la tan convencional, feta amb tots els ingredients de la gran tradició de la narrativa realista, tingués tanta atracció. Al final, com totes les grans ficcions, tracta del procés irreversible del temps i de com un món s'esbuca.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-28753348419972751972021-04-18T01:22:00.001-07:002021-04-18T01:22:11.765-07:00Els miratges de la certesa. Siri Hustvedt<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Qs8bjobd6fY/YHvrTQp_FjI/AAAAAAAANYs/3k9--BW7zVwF8iwqPymcUIQCSodM9LJpgCLcBGAsYHQ/s596/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.52.55.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="392" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-Qs8bjobd6fY/YHvrTQp_FjI/AAAAAAAANYs/3k9--BW7zVwF8iwqPymcUIQCSodM9LJpgCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.52.55.png" /></a></div><p></p><p>Un dels millors llibres que he llegit de la temporada. No coneixia res de l'autora més enllà de la ficció novel·lesca. Aquest assaig de "reflexions sobre la relació entre el cos i la ment", tal com resa el subtítol, m'ha ajudat molt a aprofundir en la meva obra pictòrica, que com el llibre, intenta indagar amb imatges la profunda relació entre el cervell-ment i l'entorn del qual depèn (depenem com a espècie). Una meravella expositiva que posa en valor justament el valor del dubte.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-27584648431354196622021-04-18T01:17:00.001-07:002021-04-18T01:17:34.572-07:00Del Modern al Postmodern. Francesc Cornadó<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mTUVzngVJic/YHvqlYvto8I/AAAAAAAANYk/KU_P50S3KtcZyWp5CqtVCznYMQw18U-dwCLcBGAsYHQ/s587/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.51.47.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="359" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-mTUVzngVJic/YHvqlYvto8I/AAAAAAAANYk/KU_P50S3KtcZyWp5CqtVCznYMQw18U-dwCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.51.47.png" /></a></div><p></p><p>És un llibret de divulgació sobre l'evolució de l'art a la cultura occidental des dels inicis del XX a l'actualitat, amb una visió crítica de la deriva de l'art actual com a paròdia. M'ha agradat com a resum. No diu res de nou<br /> </p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-52298863445662511622021-04-18T01:14:00.002-07:002021-04-18T01:14:22.944-07:00Homenatge a Josep Salord i Franés. Ed. IME<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FcTYT4LAqVo/YHvpY7X3mdI/AAAAAAAANYc/hH3pzW25qJchQ7JQm5oqiIAbIyVvHh03gCLcBGAsYHQ/s428/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.52.25.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="299" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-FcTYT4LAqVo/YHvpY7X3mdI/AAAAAAAANYc/hH3pzW25qJchQ7JQm5oqiIAbIyVvHh03gCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.52.25.png" /></a></div><p></p><p>Merescut llibre de reconeixement a un il·lustre fill de Menorca. Salord i Farnés juntament amb Francesc de Borja Moll són dos dels pilars de la recuperació lingüística i cultural de la Menorca contemporània. Historiador, lingüista, sacerdot, bona persona per als qui el van conèixer, va batallar contra la ignorància sobre la identitat catalana de la nostra illa. l'homenatge fa un repàs a totes les seves facetes i pinzellades de la seva vida. Bona feina de l'IME.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-52546437901482969862021-04-18T01:09:00.002-07:002021-04-18T01:09:18.848-07:00Fahrenheit 451. Ray Bradbury<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VG4jX6e9xq4/YHvom5O7HxI/AAAAAAAANYU/pCH1QAlKnLkrND-Sw2YMdic5ylWgQMzfQCLcBGAsYHQ/s518/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.53.46.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="518" data-original-width="327" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-VG4jX6e9xq4/YHvom5O7HxI/AAAAAAAANYU/pCH1QAlKnLkrND-Sw2YMdic5ylWgQMzfQCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.53.46.png" /></a></div><p></p><p>Tant de sentir-ne parlar i encara no l'havia llegit. Idò feina feta. Un clàssic de la ficció (científica?) que ara en diem distropia. Inquietant i encara més veient com algunes de les coses que s'hi relaten ja passen en certa forma a la realitat actual: només han passat setanta anys.<br /> </p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-34061373619966591502021-04-18T01:05:00.005-07:002021-04-18T01:05:49.402-07:00Rembrandt. Michael Bockmühl<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XqiPgKti0nw/YHvnt6YqQOI/AAAAAAAANYM/figf9nsc4MAS8Qw0NLkNUfYCOMS9gySEACLcBGAsYHQ/s503/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.50.05.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="503" data-original-width="417" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-XqiPgKti0nw/YHvnt6YqQOI/AAAAAAAANYM/figf9nsc4MAS8Qw0NLkNUfYCOMS9gySEACLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.50.05.png" /></a></div><p></p><p>Tenc a casa tota una col·lecció de l'editorial Taschen sobre pintors i aquest era un dels que encara no havia llegit fins al final. És un estudi rigorós, especialment sobre la saviesa de la composició pictòrica del gran mestre de l'autoretrat. S'hi analitzen tot un seguit de quadres reconeguts del pintor des d'una perspectiva acadèmica.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-11770674535838671742021-04-18T01:01:00.003-07:002021-04-18T01:01:45.755-07:00Oda al gin<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eVgDWIV1U4Y/YHvmt4WfjII/AAAAAAAANYE/o8b9Em6qkMwfyKfQBuv-uuP_aGGy32s2wCLcBGAsYHQ/s599/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.50.35.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="411" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-eVgDWIV1U4Y/YHvmt4WfjII/AAAAAAAANYE/o8b9Em6qkMwfyKfQBuv-uuP_aGGy32s2wCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.50.35.png" /></a></div><p></p><p>He col·laborat en aquest llibre amb un poema i amb un dibuix. El gin de Menorca, tan profusament lloat i tan profundament consumit no tenia l'homenatge que es mereixia fins que el nostre estimat Emili de Balanzó, fa anys, no s'ho va proposar, i, malauradament mort, ara surt a la llumy. Salut Emili i un glop de llagrimeta o una saliveta per a tu des del més sentit record.<br /> </p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-12161695357877831172021-04-18T00:58:00.001-07:002021-04-18T00:58:12.123-07:00Materia viviente, vida pensante. Eduald Carbonell/ Jordi Agustí<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1eBNm7h8UQU/YHvl9W68FlI/AAAAAAAANX8/hzc45rEnmiMz6p6TM4vaA0Az-pNJDqHtACLcBGAsYHQ/s490/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.48.17.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="490" data-original-width="315" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-1eBNm7h8UQU/YHvl9W68FlI/AAAAAAAANX8/hzc45rEnmiMz6p6TM4vaA0Az-pNJDqHtACLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-04-18%2Ba%2Bles%2B9.48.17.png" /></a></div><p></p><p>Em va agradar tant el llibre anterior de Carbonell, que vaig llegir aquest últim: un assaig que resumeix bé el seu pensament sobre l'evolució predicta de l'espècie humana, una prospectiva que avalua els reptes i indica les sortides dignes.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-73496305200056257972021-03-19T05:21:00.003-07:002021-03-19T05:21:25.088-07:00Máquinas como yo (y hombres como vosotros). Ian Mcewan<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7LHzMKV_Nnk/YFSW4_R1aII/AAAAAAAANW0/uPY7FsQaz10INnRogZ2RGP29epQjCWAaACLcBGAsYHQ/s1816/IMG_3980.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1816" data-original-width="1152" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-7LHzMKV_Nnk/YFSW4_R1aII/AAAAAAAANW0/uPY7FsQaz10INnRogZ2RGP29epQjCWAaACLcBGAsYHQ/s320/IMG_3980.jpg" /></a></div>Una lectura magnífica. M'ha encantat. Ara que tots anem de distopies, aquesta és força original perquè és una història molt humana.<br /> <p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-31408557210891346352021-03-19T05:19:00.001-07:002021-03-19T05:19:24.580-07:00Ecología oscura. Timoty Morton<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-jb8fL0SOXS8/YFSWPGksVRI/AAAAAAAANWs/TTGiYZGPd-00cxAGDFxlp6RaHiAEVvh3QCLcBGAsYHQ/s2007/IMG_3979.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2007" data-original-width="1310" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-jb8fL0SOXS8/YFSWPGksVRI/AAAAAAAANWs/TTGiYZGPd-00cxAGDFxlp6RaHiAEVvh3QCLcBGAsYHQ/s320/IMG_3979.jpg" /></a></div>És una de les lectures recomanades del curs Natura, idees clàssiques per al món que ve. Es tracta d'un assaig que intenta descriure com serà el futur en la línia del transhumanisme. És molt dens i de lectura difícil pet un lleg com jo. Me n'he emportat una idea general i ja em basta<br /> <p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-42099089636196445372021-03-11T01:28:00.003-08:002021-03-11T01:28:40.472-08:00Els colors dels ocells. Emili de Balanzó<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-AHw1Qkp7k2Q/YEnhw2LOTrI/AAAAAAAANWA/ZXryuO89rnAadcMxHxL94I2LyYsJL-rQwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_3981.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1381" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-AHw1Qkp7k2Q/YEnhw2LOTrI/AAAAAAAANWA/ZXryuO89rnAadcMxHxL94I2LyYsJL-rQwCLcBGAsYHQ/w216-h320/IMG_3981.jpg" width="216" /></a></div>Tenia pendent aquesta lectura de feia molt de temps. En vaig parlar amb l'autor abans de deixar-nos per mor de la covid19?Emili era una persona entranyable i la trobarem a faltar. Com a director de la biblioteca vaig fer una petita ressenya a la revista Útil de Maó. Es tracta d'una novel·la d'estructura policíaca que té la gràcia de situar-nos en el Maó conegut, amb personatge gairebé identificables i una trama que enganxa força. <br /><p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-91456155540876908612021-02-09T11:11:00.002-08:002021-02-09T11:11:47.340-08:00A la colònia penitenciària. Franz Kafka<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mhVasVtRHtU/YCLddkATs9I/AAAAAAAANUk/377VppJvxCIj0wswke-DbThKYjjIkEdrwCLcBGAsYHQ/s620/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-02-09%2Ba%2Bles%2B19.43.49.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="409" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-mhVasVtRHtU/YCLddkATs9I/AAAAAAAANUk/377VppJvxCIj0wswke-DbThKYjjIkEdrwCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-02-09%2Ba%2Bles%2B19.43.49.png" /></a></div><p></p><p>Duc una temporada de Kafka. Aquesta és la darrera traducció d'aquest relat llarg o nouvelle que conté el millor de l'autor: l'absurditat, l'humor, la metàfora moral. És com una davallada a l'infern. la història et deixa ben perplex.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-82295814399195995512021-02-09T11:06:00.005-08:002021-02-09T11:06:44.507-08:00No digas nada. Patrick Radden Keefe<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-lWgGUoTyOIU/YCLbBfHu4SI/AAAAAAAANUY/KKiM8wPhQTwRKKiG-pq2Fk6wLq_yOQGvACLcBGAsYHQ/s505/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-02-09%2Ba%2Bles%2B19.42.29.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="505" data-original-width="334" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-lWgGUoTyOIU/YCLbBfHu4SI/AAAAAAAANUY/KKiM8wPhQTwRKKiG-pq2Fk6wLq_yOQGvACLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-02-09%2Ba%2Bles%2B19.42.29.png" /></a></div><p></p><p>Literatura de no ficció. Com una novel·la de documental, pròpia de periodista. Amb aquests tipus de lectura es confirma la dita que la realitat supera la ficció. És un dir, només. Però encara que es presenta com un rigorós treball objectiu d'investigació, la veritat, sempre tant escàpola i polièdrica, s'escapa per algun lloc imprevist i el llibre es fa llegir com una novel·la. </p><p>Centrat en el conflicte d'Irlanda del Nord, l'Ulster amb l'IRA. Fa feredat tot plegat i recorda en molts aspectes al conflicte del País Basc amb ETA. En el fons és la lluita d'un territori colonitzat contra el poder d'un Estat (enorme). El llibre planteja qüestions de fons: la diverses formes de violència i repressió, les reaccions irracionals de l'ira i el difícil camí de la reconciliació, encara en camí.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-40804777034243347442021-02-09T10:54:00.004-08:002021-02-09T10:54:52.962-08:00Ens farem humans? Eudald Carbonell<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-jV1zYeP6JyI/YCLYt_pXIoI/AAAAAAAANUM/gkDJRkjKZ9cxdLKc6lHYvwb-07uEonnTwCLcBGAsYHQ/s624/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-02-09%2Ba%2Bles%2B19.45.59.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="624" data-original-width="413" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-jV1zYeP6JyI/YCLYt_pXIoI/AAAAAAAANUM/gkDJRkjKZ9cxdLKc6lHYvwb-07uEonnTwCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-02-09%2Ba%2Bles%2B19.45.59.png" /></a></div><p></p><p>Havia sentit parlar tant d'aquest arqueòleg i n'havia llegit entrevistes que em faltava llegir alguns dels seus llibres. A la biblioteca municipal en tenien 5 i vaig triar aquest perquè em va semblar una bona introducció al seu pensament. Al seu pensament? Efectivament: no s'estila que un arqueòleg escrigui sobre filosofia. No ho fa, perquè la filosofia entesa en el seu sentit convencional ja ha passat a la història. Ara la filosofia recau en els científics. <b><i>Ens farem humans? </i></b>(2015)és un assaig agosarat i sobretot il·luminador. La seva hipòtesi és que la humanitat encara està en procés. Encara no ho som i Carbonell posa les bases per les quals ens hi podem acabar de ser, d'humans: ens cal socialitzar la ciència.</p><p>M'ha agradat tant que ara ja he començat a llegir el seu últim llibre publicat: <b><i>Materia viviente, vida pensante</i></b>. (2020)Ja en parlaré.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-66556451457190595562021-01-23T08:55:00.001-08:002021-01-23T08:55:09.884-08:00Tal qual. Paul Valéry<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mx6ts-lPc4U/YAxUVjOPgBI/AAAAAAAANSI/4QHXzMbzDF8r3pSyZXMrO7VDV4mAW81LwCLcBGAsYHQ/s568/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-23%2Ba%2Bles%2B17.52.12.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="568" data-original-width="390" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-mx6ts-lPc4U/YAxUVjOPgBI/AAAAAAAANSI/4QHXzMbzDF8r3pSyZXMrO7VDV4mAW81LwCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-23%2Ba%2Bles%2B17.52.12.png" /></a></div><p></p><p>Sempre m'ha agradat llegir aquestes elucubracions. Formen part una mica de la meva manera de fer. Solec escriure sobre la meva obra plàstica per reflexionar-hi. Valéry és un d'aquells artistes molt reflexius. He aprofitat algunes de les seves pàgines per escriure.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-30799046817514027962021-01-22T11:10:00.000-08:002021-01-22T11:10:02.194-08:00Sortir a robar cavalls. Per Petterson<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LbA2F_Go790/YAsgbKecnCI/AAAAAAAANR8/p-l3c8SLTy4lt4zufS5DIOUJIu7bLYZNgCLcBGAsYHQ/s587/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-22%2Ba%2Bles%2B19.58.03.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="400" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-LbA2F_Go790/YAsgbKecnCI/AAAAAAAANR8/p-l3c8SLTy4lt4zufS5DIOUJIu7bLYZNgCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-22%2Ba%2Bles%2B19.58.03.png" /></a></div><p></p><p>Quina novel·la més especial. Diria que és una novel·la física: la relació del cos amb la natura és tan a frec de pell, és tan sentida que resulta un goig per als sentits. Però el relat és colpidor per tot allò que no diu, perquè es tracta d'una llengua senzilla i aparentment d'anècdotes seguides, però que deixa molt de marge per a la interpretació, moltes portes obertes, moltes línies a seguir... talment la vida. Em recorda una mica la manera de narrar del nordamericà Kent Haruf, tot i la distància de cultures i ambients. Tenen ambdós un estil planer, centrat en els petits detalls i en les accions quotidianes sense ficar per res opinions i valoracions. Les coses succeeixen i prou, i tanmateix deixen una marca emocional profunda. L'alternança entre el passat i el present, la d'un vell que recorda episodis de la seva adolescència, dona a la lectura una dimensió molt reflexiva, sense caure però en el moralisme. Encara que l'ambient sigui tan fred, en els boscos frondosos de l'Escandinàvia, hi ha un cant a la vida sense concessions, una vida viscuda al límit, amb la mort sempre a prop i en la vida plena de perills. <br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-58008232448383999902021-01-15T23:56:00.002-08:002021-01-15T23:56:16.996-08:00La mar rodona. Sebastià Perelló<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-9jc1pjth5Yc/YAKbG8qKmsI/AAAAAAAANRU/92uT87jY5KcKI-SzkIr8yZz5p6nWpl3IACLcBGAsYHQ/s697/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-16%2Ba%2Bles%2B8.51.28.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="485" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-9jc1pjth5Yc/YAKbG8qKmsI/AAAAAAAANRU/92uT87jY5KcKI-SzkIr8yZz5p6nWpl3IACLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-16%2Ba%2Bles%2B8.51.28.png" /></a></div><p></p><p>Sebastià Perelló és un gran escriptor en el sentit més estricte de la paraula: un orfebre de la llengua. Aquesta novel·la en realitat són tres relats, una mica encadenats pel tema i per la seqüència temporal, però que poden ser ben bé presos com a relats independents. Té pàgines d'una gran bellesa i d'una contundència bestial. L'inici del segona part és memorable: narra durant un centenar de pàgines els fet succeït en una hora escassa. Tanmateix per mi té un tic (lingüístic) que caldria revisar: hi ha pàgines completes en què s'abusa de la comparació i l'expressió "com si" resulta excessiva.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-87071747087302161572021-01-15T23:50:00.004-08:002021-01-15T23:50:35.924-08:00Los surcos del azar. Paco Roca<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-y9gZMKi2YOQ/YAKZ7WYum9I/AAAAAAAANRI/BiQTSxWvzzIOxVHdnArDgllQ1FNu5l5IQCLcBGAsYHQ/s646/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-16%2Ba%2Bles%2B8.45.42.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="646" data-original-width="465" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-y9gZMKi2YOQ/YAKZ7WYum9I/AAAAAAAANRI/BiQTSxWvzzIOxVHdnArDgllQ1FNu5l5IQCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2021-01-16%2Ba%2Bles%2B8.45.42.png" /></a></div> Los surcos del azar és la tercera novel·la gràfica que he llegit d'aquest autor. No en llegesc gaires d'aquest tipus de novel·les, però la veritat és que s'ho val. De petit m'entusiasmaven els còmics ben dibuixats (record Segrelles!). La història que conta és molt basada en els fets reals dels combatents republicans espanyols a la Segona Guerra. És una obra reivindicativa d'aquella generació d'homes i dones antifaixistes sacrificats en nom de la llibertat.<br /><p></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-38478800245542522362020-12-04T09:44:00.005-08:002020-12-04T09:44:30.903-08:00Sarah Kane. Blasted (Rebentats)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dJ4l5WYB8uQ/X8pzF8YL5uI/AAAAAAAANO4/P_9gWWfJ1n48pqD5Ip6fToSfkW1zbICwgCLcBGAsYHQ/s376/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-12-04%2Ba%2Bles%2B18.33.30.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="376" data-original-width="268" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-dJ4l5WYB8uQ/X8pzF8YL5uI/AAAAAAAANO4/P_9gWWfJ1n48pqD5Ip6fToSfkW1zbICwgCLcBGAsYHQ/w285-h400/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-12-04%2Ba%2Bles%2B18.33.30.png" width="285" /></a></div><p></p><p>Cada any el Cercle Artístic organitza unes jornades de formació teatral. Enguany s'ha convidat Alícia Gorina, directora teatral lligada al Lliure de Barcelona. Havíem de portar llegida la peça Blasted de S. Kane com a deures per seguir el curset. </p><p>Blasted és un drama dur, carregat de violència, que ens va permetre tractar sobre la idea de catarsi. El llibre porta un pròleg molt interessant i clarificador de Mireia Aragay. "crear des de la desesperació - afirma Kane- és un gest que afirma la vida". Com es pot concebre la bondat de la vida després d'uns actes tan depravats? és la mateixa pregunta d'Adorno: com escriure poesia després d'Auschwitz?. Idò més que mai.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-90144092311547892562020-12-04T09:30:00.000-08:002020-12-04T09:30:21.991-08:00Vladimir Voinóvich. Vida e insólitas aventuras del soldado Iván Chonkin<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Z-wud2hvvf4/X8pwFsBuDgI/AAAAAAAANOs/wwsH2qG5TlwAstdKmN1dN3iSAAZv9G2ZwCLcBGAsYHQ/s446/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-12-04%2Ba%2Bles%2B18.20.23.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="446" data-original-width="287" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Z-wud2hvvf4/X8pwFsBuDgI/AAAAAAAANOs/wwsH2qG5TlwAstdKmN1dN3iSAAZv9G2ZwCLcBGAsYHQ/w258-h400/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-12-04%2Ba%2Bles%2B18.20.23.png" width="258" /></a></div><p></p><p><br /></p><p>Fa tanta falta la literatura d'humor que em resulta estrany que escassegi tant. Aquesta és una comèdia per no plorar, com sol passar amb les bones comèdies. La situació és tan dramàtica... que val més riure. Açò és exactament el que pensava Molière quan escrivia les demolidores crítiques còmiques a les classes benestants, i als imbècils i als creguts, o cregudes... Perquè es va perdre la part dedicada a la comèdia de la Poètica d'Aristòtil? Perquè el riure sempre ha fet mal als poderosos.</p><p><b><i>Vida e insólitas aventuras</i></b> de Voinóvich és molt còmic, a vegades exageradament còmic fins al punt que algunes escenes semblen tretes d'un surrealista passat de rosca. Però rius de valent i fort.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-30705183387761159482020-12-04T09:18:00.004-08:002020-12-04T09:18:47.230-08:00Irene Vallejo. L'infinit dins un jonc<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-G16oQb8plEM/X8ptsbkgpfI/AAAAAAAANOg/CgHJtjBpLFoUxDv9Dz75RiK8g2Ue3yyMACLcBGAsYHQ/s693/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-12-04%2Ba%2Bles%2B18.10.11.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="693" data-original-width="455" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-G16oQb8plEM/X8ptsbkgpfI/AAAAAAAANOg/CgHJtjBpLFoUxDv9Dz75RiK8g2Ue3yyMACLcBGAsYHQ/w263-h400/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-12-04%2Ba%2Bles%2B18.10.11.png" width="263" /></a></div> <p></p><p>Quina meravella de llibre, quina xalada de lectura, quina troballa. Sé que el tema no és nou, sé que la ruta de l'escriptura s'ha traçat tantes vegades, però en aquesta ocasió Irene Vallejo ens fa el viatge molt més gratificant perquè incorpora a l'assaig i a la història els ingredients naturals de la ficció novel·lesca. és simplement una qüestió de forma, per la manera com s'explica la història del llibre.</p><p>Els qui estimam els llibres, valoram aquests tipus de literatura per confirmar la importància que els donam. L'infinit dins un jonc és un llibre d'aventures literàries, un llibre de fets al voltant del món llibresc, un llibre d'història de la literatura grecollatina, i un anecdotari ple de troballes ben significatives. I encara hi ha una altre ingredient que el fa atractiu: lliga els fets antics amb els actuals i els resitua, els dos. Una joia. He pres molt de gust.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-43588384333256719742020-12-04T09:08:00.004-08:002020-12-04T09:08:41.930-08:00Dies assenyalats de Ismael Pelegrí<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-I3W36gdwSg0/X8prtmXhH_I/AAAAAAAANOU/5vKkKVCytnwuu2RJCFKlwQQ07zJcOgbagCLcBGAsYHQ/s225/i%25CC%2581ndex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-I3W36gdwSg0/X8prtmXhH_I/AAAAAAAANOU/5vKkKVCytnwuu2RJCFKlwQQ07zJcOgbagCLcBGAsYHQ/s0/i%25CC%2581ndex.jpg" /></a></div><p></p><p>Divertits, crítics i enginyosos. Ha estat una lectura plaent. Açò és el que té la ficció: per mitjà d'una mentida blanca es poden dir quatre veritats, ni que siguin feridores. Hi ha, com sol haver-hi en les primeres obres, bona part d'autobiografia, volgudament juganera, que fa del llibret encara més interessant perquè cerca els límits entre la ficció i la crònica personal. Remarcable és la quantitat d'ironia que s'hi aboca, que la fa més saludable i més conyera. Molt bé Isma!<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4577311513406808277.post-36383271618714236242020-10-31T03:40:00.002-07:002020-10-31T03:41:08.893-07:00Alaa Al Aswani. Una república com si...<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FCXrJ32xOLs/X509XCFAlWI/AAAAAAAANM0/SPeZiS0zpykgdvdxH-XjDiqgZkvVUc5JQCLcBGAsYHQ/s431/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-10-31%2Ba%2Bles%2B11.32.00.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="431" data-original-width="289" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-FCXrJ32xOLs/X509XCFAlWI/AAAAAAAANM0/SPeZiS0zpykgdvdxH-XjDiqgZkvVUc5JQCLcBGAsYHQ/s320/Captura%2Bde%2BPantalla%2B2020-10-31%2Ba%2Bles%2B11.32.00.png" /></a></div><p></p><p>Encara tenc a la memòria, i ja han passat anys! la lectura de <i>L'edifici Iaqubian</i>, que a la vegada em va recordar la magnífica novel·la <i>El carreró dels miracles</i> de Naguib Mahfuz. Idò aquesta és la segona obra que llegesc de Alaa Al Aswani i té, tot i que no la supera, els ingredients d'una epopeia quitidiana i tanmateix plena de sentit, individual i col·lectiva. Després de conèixer la revolta a través del telenotícies, a la distància i mediatitzada pels poders, llegir Una república com si... et transporta dins la lluita mateixa i en coneixes les causes de la revolta a El Caire del 25 de gener de 2011 i de com la injustícia menada pels poders continuen aixafant les aspiracions de la dignitat de les persones del carrer. L'escriptor fa una feina molt més delicada i efectiva que els periodistes i els cronistes i els historiadors.<br /></p>florit ninhttp://www.blogger.com/profile/14779791430735451255noreply@blogger.com0