A la colònia penitenciària. Franz Kafka

 

Duc una temporada de Kafka. Aquesta és la darrera traducció d'aquest relat llarg o nouvelle que conté el millor de l'autor: l'absurditat, l'humor, la metàfora moral. És com una davallada a l'infern. la història et deixa ben perplex.

No digas nada. Patrick Radden Keefe

 

Literatura de no ficció. Com una novel·la de documental, pròpia de periodista. Amb aquests tipus de lectura es confirma la dita que la realitat supera la ficció. És un dir, només. Però encara que es presenta com un rigorós treball objectiu d'investigació, la veritat, sempre tant escàpola i polièdrica, s'escapa per algun lloc imprevist i el llibre es fa llegir com una novel·la. 

Centrat en el conflicte d'Irlanda del Nord, l'Ulster amb l'IRA. Fa feredat tot plegat i recorda en molts aspectes al conflicte del País Basc amb ETA. En el fons és la lluita d'un territori colonitzat contra el poder d'un Estat (enorme). El llibre planteja qüestions de fons: la diverses formes de violència i repressió, les reaccions irracionals de l'ira i el difícil camí de la reconciliació, encara en camí.

Ens farem humans? Eudald Carbonell

 

Havia sentit parlar tant d'aquest arqueòleg i n'havia llegit entrevistes que em faltava llegir alguns dels seus llibres. A la biblioteca municipal en tenien 5 i vaig triar aquest perquè em va semblar una bona introducció al seu pensament. Al seu pensament? Efectivament: no s'estila que un arqueòleg escrigui sobre filosofia. No ho fa, perquè la filosofia entesa en el seu sentit  convencional ja ha passat a la història. Ara la filosofia recau en els científics. Ens farem humans? (2015)és un assaig agosarat i sobretot il·luminador. La seva hipòtesi és que la humanitat encara està en procés. Encara no ho som i Carbonell posa les bases per les quals ens hi podem acabar de ser, d'humans: ens cal socialitzar la ciència.

M'ha agradat tant que ara ja he començat a llegir el seu últim llibre publicat: Materia viviente, vida pensante. (2020)Ja en parlaré.