Etiquetes

dilluns, 7 de juny de 2021

Los Buddenbrook. Thomas Mann

 

Una novel·lassa, un torrent del temps, una dissecció de l'alta societat decimonònica. Prop de vuint-centes pàgines de prosa rica i precisa, detallada i fluïda. Res no sobra, res no falta, diria que és una obra canònica. L'he llegida en l'edició de Círculo de Lectores en castellà. M'ha sorprès que una novel·la tan convencional, feta amb tots els ingredients de la gran tradició de la narrativa realista, tingués tanta atracció. Al final, com totes les grans ficcions, tracta del procés irreversible del temps i de com un món s'esbuca.

diumenge, 18 d’abril de 2021

Els miratges de la certesa. Siri Hustvedt

 

Un dels millors llibres que he llegit de la temporada. No coneixia res de l'autora més enllà de la ficció novel·lesca. Aquest assaig de "reflexions sobre la relació entre el cos i la ment", tal com resa el subtítol, m'ha ajudat molt a aprofundir en la meva obra pictòrica, que com el llibre, intenta indagar amb imatges la profunda relació entre el cervell-ment i l'entorn del qual depèn (depenem com a espècie). Una meravella expositiva que posa en valor justament el valor del dubte.

Del Modern al Postmodern. Francesc Cornadó

És un llibret de divulgació sobre l'evolució de l'art a la cultura occidental des dels inicis del XX a l'actualitat, amb una visió crítica de la deriva de l'art actual com a paròdia. M'ha agradat com a resum. No diu res de nou
 

Homenatge a Josep Salord i Franés. Ed. IME

 

Merescut llibre de reconeixement a un il·lustre fill de Menorca. Salord i Farnés juntament amb Francesc de Borja Moll són dos dels pilars de la recuperació lingüística i cultural de la Menorca contemporània. Historiador, lingüista, sacerdot, bona persona per als qui el van conèixer, va batallar contra la ignorància sobre la identitat catalana de la nostra illa. l'homenatge fa un repàs a totes les seves facetes i pinzellades de la seva vida. Bona feina de l'IME.

Fahrenheit 451. Ray Bradbury

Tant de sentir-ne parlar i encara no l'havia llegit. Idò feina feta. Un clàssic de la ficció (científica?) que ara en diem distropia. Inquietant i encara més veient com algunes de les coses que s'hi relaten ja passen en certa forma a la realitat actual: només han passat setanta anys.
 

Rembrandt. Michael Bockmühl

 

Tenc a casa tota una col·lecció de l'editorial Taschen sobre pintors i aquest era un dels que encara no havia llegit fins al final. És un estudi rigorós, especialment sobre la saviesa de la composició pictòrica del gran mestre de l'autoretrat. S'hi analitzen tot un seguit de quadres reconeguts del pintor des d'una perspectiva acadèmica.

Oda al gin

He col·laborat en aquest llibre amb un poema i amb un dibuix. El gin de Menorca, tan profusament lloat i tan profundament consumit no tenia l'homenatge que es mereixia fins que el nostre estimat Emili de Balanzó, fa anys, no s'ho va proposar, i, malauradament mort, ara surt a la llumy. Salut Emili i un glop de llagrimeta o una saliveta per a tu des del més sentit record.
 

Materia viviente, vida pensante. Eduald Carbonell/ Jordi Agustí

 

Em va agradar tant el llibre anterior de Carbonell, que vaig llegir aquest últim: un assaig que resumeix bé el seu pensament sobre l'evolució predicta de l'espècie humana, una prospectiva que avalua els reptes i indica les sortides dignes.

divendres, 19 de març de 2021

Máquinas como yo (y hombres como vosotros). Ian Mcewan

Una lectura magnífica. M'ha encantat. Ara que tots anem de distopies, aquesta és força original perquè és una història molt humana.
 

Ecología oscura. Timoty Morton

És una de les lectures recomanades del curs Natura, idees clàssiques per al món que ve. Es tracta d'un assaig que intenta descriure com serà el futur  en la línia del transhumanisme. És molt dens i de lectura difícil pet un lleg com jo. Me n'he emportat una idea general i ja em basta
 

dijous, 11 de març de 2021

Els colors dels ocells. Emili de Balanzó

 

Tenia pendent aquesta lectura de feia molt de temps. En vaig parlar amb l'autor abans de deixar-nos per mor de la covid19?Emili era una persona entranyable i la trobarem a faltar. Com a director de la biblioteca vaig fer una petita ressenya a la revista Útil de Maó. Es tracta d'una novel·la d'estructura policíaca que té la gràcia de situar-nos en el Maó conegut, amb personatge gairebé identificables i una trama que enganxa força.

dimarts, 9 de febrer de 2021

A la colònia penitenciària. Franz Kafka

 

Duc una temporada de Kafka. Aquesta és la darrera traducció d'aquest relat llarg o nouvelle que conté el millor de l'autor: l'absurditat, l'humor, la metàfora moral. És com una davallada a l'infern. la història et deixa ben perplex.

No digas nada. Patrick Radden Keefe

 

Literatura de no ficció. Com una novel·la de documental, pròpia de periodista. Amb aquests tipus de lectura es confirma la dita que la realitat supera la ficció. És un dir, només. Però encara que es presenta com un rigorós treball objectiu d'investigació, la veritat, sempre tant escàpola i polièdrica, s'escapa per algun lloc imprevist i el llibre es fa llegir com una novel·la. 

Centrat en el conflicte d'Irlanda del Nord, l'Ulster amb l'IRA. Fa feredat tot plegat i recorda en molts aspectes al conflicte del País Basc amb ETA. En el fons és la lluita d'un territori colonitzat contra el poder d'un Estat (enorme). El llibre planteja qüestions de fons: la diverses formes de violència i repressió, les reaccions irracionals de l'ira i el difícil camí de la reconciliació, encara en camí.