Etiquetes

dimarts, 17 d’abril de 2018

Criatura de la quietud que em torba


El dolç i l’inquietant,  la dolçor i la inquietud si s’uneixen esclata una experiència - pensament acoblat a la sensació, sentiment encastat al concepte. Una experiència difícil de descriure, mala d’explicar, una comunió inefable. No es tracta tanmateix d'açò?. Unir els dispars, ajuntar les ribes,  apropar contraris.

S’erigeix com un arbre crescut en les inclemències. S’ha fet robust com un roure alimentat pels elements: aigua , terra, llum i aire. No sap encara (no ho sabrà mai) de quina natura és fet. Tot i l'aparença d’home hi nien els ocells. Tot i la carn de la seva matèria hi broten les fulles i les flors. 

 Sembla adormit; amb els ulls clucs albira els somnis que fa temps va abandonar i als quals mai més no hi podrà aspirar. Es bell i reclama l’atenció de la mirada i és estrany i fins a l’extrem de deixondir la curiositat de qui el contempla. És una rara criatura de la imaginació, un ésser tret els anhels i de les pors. Voldríem ser com ell però sospitem que seria perillós. Resulta tanmateix tendre els ulls. Preciosa imatge que habita els àmbits del desig. Només amb tu és possible de sortir de totes les presons. Només amb tu el món perfà el seu sentit i ens n'allibera alhora. Només si és amb tu puc ballar la dansa de la Mort i cantar la cançó de la Vida. Criatura dolcís
sima que fores -va dir Joan Fuster. Criatura de la inquietud que em trobes - dic ara jo. Criatura de la quietud que em torba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada