Quina novel·la més especial. Diria que és una novel·la física: la relació del cos amb la natura és tan a frec de pell, és tan sentida que resulta un goig per als sentits. Però el relat és colpidor per tot allò que no diu, perquè es tracta d'una llengua senzilla i aparentment d'anècdotes seguides, però que deixa molt de marge per a la interpretació, moltes portes obertes, moltes línies a seguir... talment la vida. Em recorda una mica la manera de narrar del nordamericà Kent Haruf, tot i la distància de cultures i ambients. Tenen ambdós un estil planer, centrat en els petits detalls i en les accions quotidianes sense ficar per res opinions i valoracions. Les coses succeeixen i prou, i tanmateix deixen una marca emocional profunda. L'alternança entre el passat i el present, la d'un vell que recorda episodis de la seva adolescència, dona a la lectura una dimensió molt reflexiva, sense caure però en el moralisme. Encara que l'ambient sigui tan fred, en els boscos frondosos de l'Escandinàvia, hi ha un cant a la vida sense concessions, una vida viscuda al límit, amb la mort sempre a prop i en la vida plena de perills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada