Fa tanta falta la literatura d'humor que em resulta estrany que escassegi tant. Aquesta és una comèdia per no plorar, com sol passar amb les bones comèdies. La situació és tan dramàtica... que val més riure. Açò és exactament el que pensava Molière quan escrivia les demolidores crítiques còmiques a les classes benestants, i als imbècils i als creguts, o cregudes... Perquè es va perdre la part dedicada a la comèdia de la Poètica d'Aristòtil? Perquè el riure sempre ha fet mal als poderosos.
Vida e insólitas aventuras de Voinóvich és molt còmic, a vegades exageradament còmic fins al punt que algunes escenes semblen tretes d'un surrealista passat de rosca. Però rius de valent i fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada