Divertits, crítics i enginyosos. Ha estat una lectura plaent. Açò és el que té la ficció: per mitjà d'una mentida blanca es poden dir quatre veritats, ni que siguin feridores. Hi ha, com sol haver-hi en les primeres obres, bona part d'autobiografia, volgudament juganera, que fa del llibret encara més interessant perquè cerca els límits entre la ficció i la crònica personal. Remarcable és la quantitat d'ironia que s'hi aboca, que la fa més saludable i més conyera. Molt bé Isma!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada