Per què s'ha amagat tant el costat còmic de les obres de Kafka. Ben cert que les seves històries són molt inquietants. Més que inquietants, són, tremendes metàfores de l'absurd i de l'angoixa. Però, després de llegir El procés en la nova versió magnífica, ara he tornat a El castell perquè sabia que xalaria de nou. A més m'ha sembla una història que encara que vagi carregat de paraules més que d'accions, de discurs més que de gestos, en canvi m'ha semblat, dic, una història absolutament visual. Una pel·lícula. I si no fos per aquest laberint burocràtic en què es perd K. el protagonista ( el mateix K. de El procés!) la novel·la seria, és! d'una comicitat esplèndida, xarlotesca, cantinflesca... Riure per no plorar, o com solen dir les didàctiques: aprendre amb humor. Que bona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada